Les primeres referències que tenim de Medinyà són de l'església, més tard del castell i de la família que l'habitava. Medinyà, igual que molts pobles de Catalunya, va créixer sota la influència i la protecció del castell que, situat sobre un petit turó, ha vist com el poble creixia sota seu i al peu de la carretera N II. Aquests fets, que el nostre entendre, han plomejat el caràcter i el segell dels medinyanencs, que sempre han viscut lligats a la protecció feudal que els oferia el castell i al vaivé que implica el fet d'estar prop d'un dels eixos principals de comunicació de Catalunya i Espanya amb Europa.
No costa gaire d'imaginar-se que per Medinyà, han pogut passar els exercits i moviments migratoris, que provinents d'Europa, han entrat a la Península i que, abans d'arribar a Girona, segurament molts han fet estada a Medinyà. L'escriptor danès C.H. ANDERSEN deixa constància d'aquest fet en un llibre anomenat Spanien, on explica que en el seu viatge, va entrar a la Jonquera el 6 de setembre 1862 i parla, d'aquesta població , de Figueres, del riu de Bàscara, de Medinyà i de Girona. "Havien passat el poblet que es diu Medinyà a la tarda i en apropar-nos a Girona la circulació per la carretera s'anava animant més i més" (KIRBSTEN SCHOTTLÄNDER ANDERSEN I CATALUNYA. Extracte del llibre de viatges a Espanya, 1863) Miscel·lània Estudis Llengua i literatura Catalana Aramon i Serra, Vol III Barcelona 1983
Tot fa pensar que Medinyà, ja en el segle passat, representava el nucli urbà més proper a Girona provenint de Figueres. Els exercits i ela exiliats solien parar a Medinyà abans de creuar la frontera en la seva retirada, la última referència la tenim durant la guerra civil del 1936.
CRONOLOGIA DELS FETS HISTÒRICS
Presentem un resum cronològic sobre algunes dades històriques que fan referència al poble de Medinyà.
La referència més antiga d'un document a Medinyà, la constitueix la butlla concedida l'any 1017 pel papa Benet VIII al monestir de Banyoles. El pontífex hi enumera els pobles on els monjos tenien possessions.
El nom de Dalmau associat al locatiu Medinyà apareix en un important document del 1128 registrat en el "Llibre gran dels Feus". Es tracta d'un conveni establert entre els comtes
d'Empúries i Barcelona on es fa referència a "Raimundus Dalmacii de Mediano, cum frate Artall".
Sis anys abans la signatura de "Raimundi Dalmacii" es troba en un altre document del mateix llibre i l'any 1138 figura junt a la de "Artalli de Mediano" més expressiva.
El 1160 tenim noticies d'un senyor anomenat "Arnaldo de Medinyà" el qual va firmar la definició de certes esglésies fetes per un tal "Arnaldo de Llers".
Els anys 1168 i 1177 trobem més referències sobre el senyor "Dalmau de Medinyà".
EL 1138 el senyor "Guerau de Medinyà" era perceptor de l'església de Girona.
En aquesta època encara no trobem definida l'existència del castell ni tampoc durant el segle XIII.
El 1295 l'abat del monestir de Sant Pere de Roda va comprar el lloc de Palol de Vilasacra a Raimunda de Palaciolo" Filla del difunt Ramon de Medinyà, cavaller Gueraula ( q.º Raimundo de Mediniano, milites, e gueralde ejus uxoris").
A partir del segle XIV la família Medinyà fou succeïda per la família Xetmar.
Cap a l'any 1305 trobem al·ludits els senyors Dalmau Xetmar i el fill Ramon Xetmar, cavallers de "Mediniano".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada